Coincidències
Hi ha vegades que una es troba amb una sèrie de coincidències d’allò més significatives, o almenys, curioses. També pot ser que aquest nombre, a primer colp d’ull, anormalment elevat de fets en un curt interval de temps no siga més que un efecte de la fi de l’estiu, aquest període on el temps flueix lentament, on no es produeixen notícies perquè els autors estan prenent el sol i cal cobrir casaments, anècdotes estereotipades de poble i fitxatges esportius per a tindre una raò per publicar els periòdics. Després, quan uns pocs ciudatans ja estan farts de festes, pasdobles i revetles, comencen els anuncis de col·leccionables (en el meu seguiment espontani he comptat més de trenta col·leccions diferents), com si foren el preludi normalitzador i rigorós del que ve quan tornem a la, com diuen alguns, grisa realitat.
I també n’apareixen notícies a propòsit dels estudiants, com si la resta de l’any no existírem, i estiguerem reclosos a casa, mirant la tele, participant en macrofestes bakalatas mastegant pastilles o molestant els veïns amb el botellón més infame que ens permeten els nostres escassos pressupostos.
Com imagine que alguns de vosaltres sabreu, la realitat és ben distinta, incloent el Setembre, i especialment pel que pertoca als universitaris mitjos, és un mes de malsons, treballs i feina. I és que, com si no fos prou amb els exàmens a què fem front, també hem de suportar altres trànsits anguniosos com les matrícules (hi haurà places en aquesta assignatura? Podrè anar a classe sense que s’encavallen els horaris?), i la inevitable, infinita tasca associada consistent a recollir tota la documentació neccessària per a demanar una beca que sol ser insuficient per a molts i denegada per a molts altres. A més d’aquest pas desencoratajador, també tenim una altra feina més esgotadora si cap: trobar pis per a la resta del curs. Fa falta un bon grapat d’energia per a no enviar-ho tot a pastar fang als pocs dies de començar la cerca del pis somniat.
Coincidència: vaig llegir, no fa molt, en Levante-EMV, un article d’allò més optimista a propòsit dels estudiants i els pisos. Tot era bonic i preciós, quasi una tasca idíl·lica; de veritat que m’agradaria que aqueixa fos la realitat. Però després de cinc anys d’universitat, ja he escoltat, i he viscut també, tot tipus d’històries amb un pis d’estudiants com a factor desencadenant.
Podríem començar per la por als jóvens, que comentava Marc Gomar (una altra coincidència): patiràs les mirades desconfiades de veïns que pensen mal de tu només per ésser estudiant. Al·leguen que els estudiants fan festes i destrosses, però no es fixen que haurien de pagar-los per mantindre vives zones, com Benimaclet o Xúquer, que haurien quedat despoblades i devaluades si els estudiants no hi visqueren. El problema és que són, per dir-ho així, invisibles, ja que no ixen a les estadístiques perquè el 70% dels contractes de lloguer són soterranis, un 25% inexistents, i potser amb una miqueta de bona sort, un 5% legal. Estic convençuda que es produeix tant o més frau amb el lloguer de pisos d’estudiants que amb el lloguer d’apartaments a la costa en estiu.
Et diuen: No et faig un contracte legal perquè si he de pagar a Hisenda, us hauré de pujar el lloguer 150 euros com a mínim
. Has de pagar en metàl·lic, perquè si et donen un número de compte corrent ja em fiscalitza Hisenda
, i així, tenen la seua pagueta extra de l’ordre de 360 euros tots els mesos.
Mes per alguna estranya raó, no som importants, no val la pena regular la nostra situació d’indefensió enfront d’amos amorals i desvergonyits, que espere que no desitgen per als seus fills un habitatge vell en les lamentables condicions en què solen estar, amb mobles devorats pel corc, instal·lacions elèctriques que no compleixen normatives ni mesures bàsiques de seguretat; i com no?, la típica aixeta que goteja. I és que a València som ciudatans de segona categoria que complim com els de primera, utilitzant els transports públics, reviscolant zones pràcticament perdudes i molt més. Quina llàstima que només es recorden de nosaltres a setembre i quan toca introduir el vot en la urna.
29 de setembre de 2002.