Cançons indultades
Sí, he sucumbit a la inevitable temptació d'associar la meua afició amb el "monotema" d'aquesta darrera setmana. Però... a qui no li ha apetit en més d'una ocasió llançar el televisor o el radiocassette per la finestra per tal de no escoltar mai més qualsevol de les ‘Cançons Triades per les Discogràfiques’? Estic segura de que a més d'u o una ens ha passat; i finalment hem acabat seduits pels miraculosos trucs dels experts en màrqueting i els enginyers de so i productors.
Hui no parlarem de màrqueting, sinó de com es maquillen i posen boniques les cançons i acaben salvant-se de la cremà.
Un bon exemple, prou recent, pot ser el "Yo sigo aquí", de Paulina Rubio. La cançó compleix tots els requisits per tal que reneguem de la televisió i la radiofòrmula per a sempre: poca variació melòdica, lletra simple i previsible i una manca d'originalitat que et fa avorrir-la la primera vegada que l’escoltes. És clar que la veu "al natural" de Paulina no faria sinó afonar encara més la cançó. Conscients d'açò, els hàbils productors filtren tots els seus refilets per l'aparell màgic: el "vocòder".
Aquesta maquineta pot arribar a diferents graus de sofisticació, incloent efectes com la reverberació, ressons, etc. Però el que més destaca és la seua capacitat per a donar matisos insospitats a una veu anodina.
Mitjançant una sèrie d'operacions que juguen amb les propietats de dues ones de so, una de portadora (sovint un soroll robòtic) i una de moduladora (la veu original), obtenim un so final, que bàsicament conserva els harmònics de la veu original però amb una textura similar a la de la portadora. D'aquesta forma pareix que la cançó siga interpretada per un robot, i tothom la recorda per això, no precisament per la seua "qualitat musical".
El mateix passà amb una cançó una mica més antiga: "Believe" de Cher. Quan era a la seua apoteosi d'èxit, a l'any 1999, no faltava a cap discoteca, i a més a més, va propiciar l'aparició d'una sèrie de cançons que enarboraven aqueix so característic com a punt clau de promoció. Estic segura que no s’hauria produït aquesta commoció de no haver comptat amb l'ús del vocòder.
Clar que, com passa també a les Falles, no podem indultar tots els candidats, i sortosament, la majoria d'aquestes caquetes prefabricades passen a l'oblit molt aviat. Recordeu que ja ve l'estiu ... feliç cremà!
Per a qui vulga experimentar amb aquestes ferramentes, existeix un programa anomenat "Zerius Vocoder". En la següent adreça podreu trobar els executables per a diferents sistemes operatius, i també el codi en C, per si goseu millorar el programa o voleu compilar-lo per a la vostra màquina.
http://www.nuel.ca/DownloadVocoder
Hi ha programes molt més sofisticats (i cars), com l'Orange Vocoder, de Steinberg, i evidentment, hi ha aparells dedicats específicament. Encara que em sembla que per a fer una petita exploració, ja anem prou servits amb el Zerius.
20 de març de 2002.