soledad penadés

Em van deixar l'altre dia la discografia completa d'una xica, el nom de la qual no diré, per tal que gaudira de les seues capacitats vocals i interpretatives. Respecte a aquestes, no vaig a comentar res. Però després d'engolir-me totes les cançons, una rere l'altra, en una mena de sobredosi "monocantant", em quedí amb un sentiment d’embafament més que notable. Atordida, amb cara de bleda i jo diria que fent esses mentals, incapaç de digerir ni una altra d'aquestes embriagadores peces musicals, era pròxima al coma amatori.

Un poquet més, i hauria caigut presa de la febre de la passió; potser mai no podria fugir d'aquesta teranyina infinita i enrevessada de dolors, records, paraules malenconioses i crits de desesperació. Una barbaritat! I és clar: quatre cd's d'històries d'amor acaben fent que una s'ho crega i tot. En aqueix moment, no era conscient de la perillositat de la situació. Mes ara que hi pense i reflexione, ho veig tot molt clar. I no penseu que vosaltres sou lluny del perill. Res més fals. Proveu a engegar la televisió i veure uns quants anuncis: "Lliga amb el teu mòbil!", diu un tipus amb poca gràcia, sense pentinar; "Perverteix-me!", diu una altra a crits. I si engegueu la ràdio... per a què parlar? Potser un 80% de les cançons que s'emeten a les emisores parlen d'amor i variants diverses, des d'allò més innocent fins als extrems més absoluta i perversament degradats, això si, totes acompanyades d'impecables produccions, profusament ornades amb efectes de so i barrocament orquestrades; i digues-me tu, si no m'ablaniran el cor (potser el cervell també?) amb aquesta combinació explosiva.

I jo, cara a aquesta saturació abrumadora de sentiments empalagosos, insolentment edulcorats, artificials com la sacarina, em pregunte si és que els responsables d'aquesta febre no tindran imaginació com per a tractar de temes més originals. Per què no fer cançons exalçant les virtuts dels ordinadors? O fent denúncia social: deixem-hi en evidència la mala educació dels conductors que acceleren quan veuen vianants als passos de zebra!

En fi, són només unes propostes per als compositors, que es veuen necesitats de noves idees; cadascú que faça (i escolte) el que vulga. Jo, per si de cas, vaig a perfeccionar unes cançonetes dedicades als logaritmes ;-)

17 d'abril de 2002