Músics acústics
Com a qualsevol nova tendència que apareix, la música creada mitjançant instrumental electrònic sol ésser etiquetada amb la ridícula denominació de "música electrònica". Aquest costum disgregador i classista fa més mal que bé.
Com se sentiria un d'aquests cantautors que van amb la seua guitarra si un d'eixos crítics musicals l'anomenara "músic acústic"? És clar que es pensaria que el crític s'ha tornat completament boig, i molt probablement l'enviaria a pastar fang.
Es pot veure que amb aquesta postil·la no aclarim les coses, si més no les embrutem encara més. L'ús d'instrumental electrònic per a la creació musical és present des de fa moltíssim temps a tota mena de gèneres, encara que molts d'aquests crítics resabuts no ho sabien, pobrets meus. Així, i fent ús d'aqueix purisme que tant els agrada, podríem dir que tots els presents a la llista dels 40 principales (per posar un exemple) són músics electrònics, i només el cantautor de la guitarra és l'autèntic músic acústic, ja que els primers hauran fet un ús segur d’eines electròniques per a crear les seues cançons, mentre que el segon no s'ha apropat a un cable només que per a encendre la llum de sa casa.
Un altre tema és el de la utilització exclusiva de l'electrònica, amb l'únic objectiu final d'experimentar les noves possibilitats de la tecnologia al camp de la creació musical. Aquest ús també ha tingut molts enemics fins fa poc, especialment tots els infeliços que defenen la música acústica. Clarament, no podem comparar aquestes noves tècniques amb els costums de fa quaranta o cinquanta anys. No ens podem enfrontar a aquesta música amb els mateixos antics criteris d'estructura, ritme, melodies i textures. Hem de comprendre-la com cal, i fer l'esforç necessari per a apropar-nos a aquestes noves vies d'experimentació que marquen, i marcaran, encara que no ho vegem, la música del futur. Un dia serà absolutament corrent veure com una sola persona porta endavant tot un concert sencer, ajudat per un munt de màquines. Gent com Jarre, els Chemical Brothers, o Fatboy Slim, per dir-ne alguns, no seran el reducte d'uns pocs fanàtics entusiastes de la maquinària extravagant, com es tendeix a dir habitualment, sinó d’allò més normal.
11 de març de 2002.